Storia de Sëlva

L ultimo luech de Gherdëina ie Sëlva a 1563 m sëura l livel dl mer, amesa na marueia de crëps. Ënghe sce l turism à bele metù man tla la segonda pert dl 19. secul, se à Sëlva svilupà permò do la segonda viera mondiela da n pitl luech de paures a n luech de turism, cunesciù tl mond.
 
- 7000 d. Cr.: Ti ani 1978/80 an abinà sota l l Jëuf de Frea (Plan de Frea) ngrum de tavernes y massaries da zacan. Chësc uel dì, che bele tl’età neolitica fovel jënt te nosta valeda. 
- 800-500 d. Cr.: Troi Paian, che purtova dala dala valeda dl Isarch, tres Sëlva nchin via n Fodom. 
- ntëur l 1200: Prims nridlamënc te Sëlva. 
-1225: Heinrich de Ciastel ie l patron dl Ciastel de Val. 
-1237: L vën numinà per l prim iede l inuem tudësch „Wolkenstein“. 
-1293: Randolf de Villanders, l prim antenat dla familia Wolkenstein, compra l ciastel y la sunierìa Wolkenstein (set mejes) 
-1348: La pest fej ënghe te Gherdëina ngrum de morc: l crëscer di nciasamënc vën nscì inò fermà. 
-1376/77: L nasc Oswald von Wolkenstein. 
-1380: Tres na noza devënta la Trostburg y l Ciastel de Val de puscion di grofs de Wolkenstein. 
-1445: Do na vita plëina mor l ciantadëur Oswald von Wolkenstein. 
-1503: L ie unì fat su la prima capela ulache l ie śën la dlieja de Sëlva.
-1517: La capela vën ngrandida l prim iede. 
- ntëur l 1525: L ciastel de Val vën n pert desdrù da na smueia. L ne vën nia plu cumedà su. 
-1622/41: L vën fat su l Ciastel “Fischburg”. 
-1670: La capela de pelegrinasc vën ngrandida, doi auteres ruva leprò. 
-1735:  L grof Johann Franz Wolkenstein, fej la dunazion de na puscion te Sëlva cun dërt de partronat di grofs. 
-1809: La sunierìa patrimoniela vën data su. L ann 1817 vën la sunierìa Sëlva tëuta ite da chëla de Ciastel. 
-dal 1822: Chin al 1949 ie ënghe l decanat culegà cun Ciastel. 
-1827/28: La sunierìes de Sëlva, S. Cristina y Urtijëi vën tëutes ite dala gran sunierìa de Ciastel. Per cosses de sunierìa muëssa la jënt jì a Ciastel. 
-1853-56: L ambot de Urtijëi, J.B. Purger, lascia fé la prima streda da Pruca nchin a Urtijëi (Pescosta). I chemuns de Sëlva y de S. Cristina va pona inant cun i lëures. 
-1869: L alpinist de Vienna Paul Grohmann arpizea per l prim iede l Saslonch (3181 m). 
-1870: La dlieja ie ntant deventeda massa pitla y nscì vëniela zareda ju. L vën fat su na dlieja neogotica. 
-1872: La dlieja vën fineda. 
-1874: L vën fat la curtina.
-1877: Ai 23 de setëmber vëniel benedì la dlieja nueva (Segra de Sëlva). 
-1882: Do na gran plueia vën ai 18 de setëmber ju na smueia y tol pea doi stales y na cësa (Fussel); sies persones muessa murì. 
-1914: La dlieja vën cumededa sù.   
-1915-16:
La ferata pea via per 44 km da Laion nchin te Plan. Fata su iela unida da perjunieresc rusc. 
-1916: L vën fat la stredes di Jëufs de Frea y Sela. 
-1914-18: La prima viera mondiela fej 33 vitimes. 
-1939-45: La segonda viëra mondiela fej 49 vitimes. 
-1949: Sëlva devënta na pluania. 
-1966: Karl Senoner devënta campion dl mond de slalom a Portillo (Chile). 
-1968: L blason de Sëlva, che ie unì mudà per plu iedesc, devënta blason ufiziel dl chemun de Sëlva 
-1970: Garejedes di Campionac de schi dl Mond dl Mond te Gherdëina. 
-1970-89: Cun la garejedes di Campionac de schi dl Mond devënta Gherdëina cunesciuda te dut l mond per l sport dai schi. Da ntlëuta vëniel uni ann fat la garejedes de Copa dl Mond.
La presënzes di turisć ie auzedes da ca. 510.000 tl ann 1969 a 1030.000 tl ann
1988. Nce sce l turism da d’inviern à n gran pëis ie plu dl 40% dla presënzes da raté d’instà.
Sëlva ie cuntënta, de avëi mantenì gran pert dla bela natura, bòsc y preis, ënghe sce l fabriché y l svilup va for inant. 
-1987: L vën fat l zënter nuef dal Tennis cun biliard y na chidladoia. 
-1988/89: La dilieja „Santa Maria ad Nives“ vën ngrandida. 
-1990: Giaurida dl stadio dala dlacia cun palestra y banch dal scies.