Sëis iust tlo:

Home > Chemun > Roba nteressanta > Curiositeies

Curiositeies

Fischburg  


Propi al scumenciamënt de Sëlva sota la grupa de Saslonch y dlongia l purtoi de Copa dl Mond de schi, vëijen n vedl ciastel cunesciù coche ”Ciastel de Gherdëina “. L inuem tudësch “Fischburg” – che uel dì “Ciastel dai pësc” - ti ie unì dat ajache ntëurvia dëssel vester stat 12 pitli lec ulache l univa pià pësc.
L Ciastel ie uni fat su da Engelhard Theodor Dietrich von Wolkenstein ti ani dal 1622 al 1641, do che l Ciastel de Val fova unì desdrú da na smueia. L Ciastel ie fat nscì: na capela, doi verzons, plu tores, doi cuatieres (tl stil dl vedl renascimënt); chësc nes desmostra che l fova n post da seniëur.
Tl ann 1843 ie l Ciastel unì dunà dal baron Leopold ai Chemuns de Sëlva y S. Cristina, acioche i pudësse ti dé da durmí ai pueresc y ai vedli. Tl 1926 iel pona unì cumprà dal baron Franchetti de Unieja, che l à derturà su y che l tën mo aldicancuei.


Ciastel de Val  


A ruvé ite te Val, sota i parëies de Stevia,  pon amiré chël che ie restà di vedli parëies de chël che fova n iede l Ciastel de Val. Un di primes, o povester l prim patron, dëssa vester stat Heinrich Maulrapp tl 1225.
Tl 1292 ie l Ciastel passá tl avëi de Randolf de Villanders, che se tlamova nscì dadedò Randolf “von Wolkenstein”. Chësta fova una dla families plu riches dl Tirol. Plu tert, tl 1380, ie i Wolkensteiner trapinei tla „Trostburg“ a Pruca, che n possa mo al didancuei vijité. L Ciastel de Val univa pona mé plu adurvà dai grofs coche ciastel da ciacia. y coche n luech per paussé ntan l instà. Tl 1525 fova l ciastel bele n sedim, y da ntlëuta ne n’iel nia plu unì cumedà su.


La dlieja  „Santa Maria ad Nives “ de Sëlva  

Bele tl 1503 à Wilhelm von Wolkenstein lasciá fé su na capela ala „Santa Maria ad Nives“, avisa ulache l ie śën la dlieja de Sëlva. Sun i mures dedora dl jegher, che se á mantení drët bën, iel mo ncueicundì da udëi l blason a culëures dla familia di Wolkenstein dl 1503. Chësc blason mostra la nibles y la pizes di crëps tl ciel brum.
La capela ie pona unida ngrandida plu iedesc (1517, 1670, 1789) y tl ann 1678 iel unì fat su n ciampanil (36 m aut) che ie restà medemo nchin a ncuei. La dlieja, tl stil neogotich, ie unida fata su ti ani dal 1870 al 1872. Do che la dlieja ie unida ngrandida l’instà dl 1988 iela unida benedida dal vescul Sn. Wilhelm Egger ai 28 de setëmber dl 1990. L vedl autere ie mo aldidancuei da amiré. L cheder de grazia sun autere ie na copia dla Madona cun l mut de Lukas Cranach; l pez uriginel ie da udëi tl dom St. Jakob a Dispruch. La dlieja de Sëlva vën mofor ududa coche dlieja de pelegrinasc. Na pitla capela tla curtina de Sëlva (a jì ite a man ciancia) ie dedicheda ai morc ti crëps. Te n liber de bront iel scrit ite duc i inuemes de chiche ie mort ti crëpes. Chësc dëssa lecurdé duc chëi che a messú paië cun la mort si amor per i crëps. L dassëssa ënghe dé a duc da lecurdé de respeté i crëps y de mëter verda a jì samont.
 


Mandé inant tres E-Mail Mandé inant tres FacebookMandé inant tres TwitterMandé inant tres Google